L’element bàsic, indiscutible,
de la societat històrica catalana no és l’home,
és la casa... Casa i família, mas i terra, vet ací
el poderós enreixat de la subestructura social catalana abans
i després del segle XIV, àdhuc fins als nostres dies,
quan és més combatuda per l’atracció de
les grans ciutats, la prevalença dels impulsos individuals,
la disgregació introduïda per l’establiment de les
indústries i la invasió de pràctiques capitalistes
en la propietat i en el conreu del camp.
Jaume Vicens i Vives
Notícia de Catalunya, 1954
|
És sens dubte el problema arqueològic més difícil
el refer el que fou l’habitació humana: la casa. És
per una part l’obra menys documentada; per altra part és
la que retrata millor la vida real, és l’obra arquitectònica
que reflecteix més bé la manera de ser del poble. Sovint
en la Història de l’Arquitectura el temple és fet
amb un art aristocràtic, amb un art de pocs; la casa és
sempre obra de tothom, art popular, sortit de la mateixa vida; el temple
de vegades és obra d’art estranger: la casa és art
nacional, com sortit de la pròpia terra.
Josep
Puig i Cadafalch
L’Arquitectura Romànica a Catalunya,
1911
|
Per a la restauració de la nostra arquitectura
nacional no podem despreciar l’estudi de les nostres masies. Jo
crec que, referent a l’art de construir, en les nostres masies
s’ha conservat viva la tradició fins molt modernament;
per tant, l’estudi
de les nostres masies és un dels punts de partida de l’arquitecte
que vulgui estar dins l’honrosa tradició catalana de l’art
de construir, per caminar cap a la futura glòria del nostre art
nacional.
Josep
Danés i Torras
Estudis Universitaris Catalans, volum V, 1911
|
La casa és
la primera creació d’un poble. Amb les seves parets i finestres,
amb els seus sostres i teulats, la casa és com un rostre; és
el rostre de la terra, de la pàtria; és com el mirall
de la seva gent...
Joaquim de Camps i Arboix
La masia catalana, 1959
El present de l’antiga
i tradicional masia és trist, però el seu esdevenidor
és d’allò més negre.
Josep Gibert
La masia catalana, 1947
|