Àngel Custodi l'Alguer	Arquitectura de l’Alguer Les cases de campanya La recerca històrica i la recerca al camp posen en evidència i donen raó del que havem dit sobre l'escassa difusió i consistència de l'arquitectura rural tradicional al territori de l'Alguer. En molts documents del passat (per exemple, actes notarils, o inventaris de propietats etc.), sobretot a partir del XVI sècul, trobem referiments a construccions en les campanyes alguereses i algunes indicacions, per quant sumàries, relatives a les tipologies dels fabricats rurals més freqüentats i també indicis de la consistència. Les construccions rurals són genèricament denominades amb el terme ‘casa' (terme emprat també per l'edilícia urbana menor), mentre les denominacions ‘torre de la vinya' i ‘palau' són mes rares. Als documents antics el terme ‘casa' se refereix a un tipus de construcció assai modesta i senzilla, símil a les cases típiques de les campanyes de la Sardenya: de planta rectangular, amb poques obertures, una porta i finestres de dimensions mínimes, probablement composta d'una o més aposentos, però generalment no més de dues, acostades lateralment. La casa pot creixir encara per juxtaposició linear lateral de les aposentos i més rarament per elevació. Avui se conserven íntegrament raríssims exemples d'aquests tipus, sigui perquè són estats derrocats i destruïts definitivament, sigui perquè són estats amb el temps transformats o substituïts amb construccions més evolucionades, o recentment destrossats per construir noves cases segons el gust d'avui. Un document en llengua italiana conservat en l'Arxiu Comunal, lo Registro delle vigne , probablement de la primera meitat del sècul XIX, que és un espècie d'inventari de les propietats, senyala la presència d'estructures edilícies en les campanyes alguereses i les classifica emprant les denominacions ‘casa' i ‘capanna'. Aquest document nos dóna la possibilitat de tenir algunes dades numèriques que nos poden adjurar a nos fer una idea de la consistència, de les construccions rurals, fins al vuit-cents. En el registre trobem 752 nominatius de propietaris, 113 cases i 60 cabanes; doncs, solament poc més del 20% dels propietaris teniva una qualsevol estructura edilícia en campanya (calculant sigui cases sigui cabanes), mentre solament lo 15% teniva una construcció classificable com a casa. Si després considerem que quasi el 50% de les cases eren monocel·lulars, compostes d'una sola aposento, nos podem donar compte de la pobretat del patrimoni edilici en les campanyes alguereses fins al vuit-cents. En efecte solament el 10% de les cases resulta que disposava d'un número d'aposentos igual o superior a quatre. Se tractava evidentment de les cases de campanya dels propietaris més rics, les que encara avui probablement és possible reconèixer. Lo palau Com havem dit el terme ‘palau' se troba en documents antics a partir del sècul XVI per denominar una construcció en campanya evidentment de dimensions majors de les que són denominades simplement ‘cases'. Pot ésser que el terme ‘palau', que en el context regional sard correspon a palattu, se refereix a una construcció a més nivells destinada no solament a conservar tot lo que se necessita per als treballs de la campanya, sinó també per a l'estada dels propietaris. És, però, sobretot a partir del sècul XIX que constatem la difusió d'una tipologia de casa de campanya més gran, per la qual emprarem el terme ‘palau', i que se podria assimilar a una vil·la, amb una part destinada a les activitats agrícoles i una part destinada a la residència estacional dels propietaris. Lo palau, a imitació de las vil·les del continent, pot ésser embellit amb galeries per contemplar el panorama. Les casetes de l'hort, de la vinya i de l'olivar També si comunament per a les construccions menors que se troben en la campanya algueresa ve emprat indiferentment el terme ‘casa' o ‘caseta', se podrien classificar per l'específica destinació. També si hi ha una correspondència entre los tipus edilicis, tampoc podem individuar los elements de diferenciació entre les construccions destinades al servici dels horts i aquelles al servici de las vinyes i dels olivars. Per quant modesta, la caseta de l'hort no se presenta mai isolada i nua a dins dels camps cultivats, i és sempre dotada de vàries estructures estables o precàries i espais organitzats amb específiques destinacions que la circumden de totes les parts, també amb revellins, parres i arbres. És evident la sua natura diacrònica de complex edilici especialitzat que és creixit amb el temps. La caseta de l'hort és sempre fornida d'un pou i de contenidors d'aigua en pedra o en paret. Les instal·lacions per al molí de aigua que s'emprava tant temps fa, mogudes d'un molendo o d'un cavall, eren assai complexes. Los cadufos versaven l'aigua en la pastera, una piqueta de pedra que se trobava a damunt del pou i d'aquesta l'aigua passava al xafareig que veniva omplit primer d'obrir los canals i raganals per a la irrigació. La casa o caseta de la vinya se presenta més simple, més poc especialitzada en confront a aquella de l'hort. La construcció té més poques obertures. Una porta i una o màxim dues finestretes. Se compon d'un o dos ambients. Si són dos, un dels ambients és destinat a conservar les bótes i tots los asterjos o recipients per a la producció i la conservació del vi. La caseta de l'olivar coincideix tipològicament amb aquella de la vinya perquè quasi tots los olivars són estats plantats a partir del sècul XVIII on hi havia primer vinyes. Antigament, en algunes construccions més rústiques, fetes amb parets en pedres a sec, les cobertures podiven ésser en material vegetal així com eren los cuilis de la Nurra (les cabanes dels pastors), i en algunes vinyes en lloc d'una casa hi podria ésser una pinneta , la cabana a planta circular, una tipologia constructiva ancestral de la Sardenya. Avui, al territori de l'Alguer se troben rarament restes d'aquestos tipus. Joan Oliva
Sant Efis l'Alguer
Palau Peretti a lo Fangal l'Alguer
Palau Manno l'Alguer
Casa de l'hort l'Alguer
Casa de la vinya l'Alguer
lo Fangal casa de l'olivar l'Alguer