Can Bernat Castellar de la Ribera (Solsonès)

La saviesa dels anys i de la terra El comú de la gent té una percepció vaga de quin és l'estat real del que es coneix com a arquitectura rural (mas, masia, masada). Tots veiem, en el decurs dels nostres trajectes diaris, si anem d'una població a una altra, algun mas abandonat, que s'ensorra o que ja és ensorrat. En veure-ho segur que tots tenim la sensació que alguna cosa ben nostra, del patrimoni comú, s'ha perdut. Cada vegada que un mas desapareix és com si la nostra llengua perdés un mot, una locució, una frase feta, un gir característic. En un món en què tot es globalitza, en què tot s'uniformitza, en què es pretén que unes llengües esbandeixin del planeta les altres, per inútils, també ens trobem que una determinada arquitectura, globalitzada, pretén esborrar les característiques arquitectòniques pròpies de cada contrada, de cada comarca. Diu el professor Josep Miquel Sobrer (Universitat d'Indiana, EUA) en una obra recent: “Desapareix l'arquitectura sense estrelles, sense egos, sense pressupostos astronòmics. Hi havia una arquitectura que recollia la saviesa dels anys i de la terra. A Catalunya havíem construït masies. La masia és una forma plàcida, sòlida. Un imperial clatell de pagès, clivellat i torrat de sol, fet casalot. Si davant de la masia s'hi aixeca una palmera, ens acostem a la perfecció; si a dins hi ha un vol d'escala, ja hi hem arribat.” La realitat és tossuda, però: les dinàmiques de l'evolució ens porten sempre a la diversitat. De la mateixa manera que la nostra llengua no desapareixerà, tampoc no desapareixerà l'arquitectura rural que ens distingeix. Això sí, cal trobar una utilitat a la masia, més enllà de l'element patrimonial i paisatgístic. No ens podem obsessionar a salvar masies perquè sí. No té sentit rehabilitar pel simple gust de rehabilitar. El mas és la manera racional d'intervenció de l'home en el medi, i la societat—que avui ja no és agrícola—ho ha d'entendre. Si avui rehabilitem una masia, ha de ser perquè algú hi visqui, perquè hi trobi la manera de viure, perquè qui es decanti per anar-hi a viure hi trobi les mateixes possibilitats d'accés a les noves tecnologies, posem per cas. I aquí l'Administració hi té alguna cosa a dir. Tots hi tenim alguna cosa a dir. Joan Maluquer i Ferrer Coordinador general del projecte

Caseta de l'hort l'Alguer