33

Informació general

44


Can Boix
Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir)

El diàleg entre l’home i la terra

Les masies són importants i no pas solament des del punt de vista de l'arquitectura rural. L'estructuració de la societat d'aquest país s'alimenta, dimana de les nostres masies: d'elles ha sortit,surt i sortirà la millor sang del país, la seva força humana bàsica, perennement activa, positiva i ascendent en tots els aspectes.

Josep Pla

De tots els elements que integren l'estructura del poblament a les terres catalanes el mas —o masada , o masia és, probablement, el que té una dimensió territorial i una transcendència històrica més importants. Perquè el mas no és únicament una manifestació destacada de l'arquitectura popular; és, també, la cèl·lula bàsica de la colonització del territori català a través del temps. El mas, des d'aquest punt de vista, és un veritable microcosmos geogràfic : una porció de naturalesa que ha estat ocupada per l'home des de temps immemorials, amb la finalitat de convertir-la en un escenari estable per a la producció agrícola, ramadera i forestal. El mas, de fet, ha esdevingut a les nostres latituds una institució imprescindible per a assegurar la supervivència i la continuïtat dels grups humans en la pràctica generalitat del medi rural.

Els estudiosos del món de les masies ens recorden sovint la vocació autosuficient que ha tingut el mas, des dels seus mateixos orígens i gairebé durant tota la seva història. Particularment, a les contrades humides o més aviat temperades del nord i de l'est del país—que vol dir, sobretot, les comarques prepirinenques i el conjunt de les conques fluvials del Llobregat, el Besòs, la Tordera, el Ter, el Fluvià, el Tec i la Tet — , les condicions del clima i dels sòls han fet possible que el mas s'hi articulés, per regla general, com una unitat d'explotació de la terra basada en la policultura : això és, en una multiplicitat de tipus de conreu i de produccions agràries. El ‘mas-tipus', en aquest context, respondria a un domini rústic d'extensió variable, amb centre a la casa principal i amb una sèrie d'espais diferenciats en funció de la seva idoneïtat productiva i de la distància a la casa: els conreus de secà i de reg, l'horta, la vinya, l'àrea de pastura, els boscos. Una especialització semblant es donava al nivell de l'espai intern de la casa, que en els seus millors temps exercí la funció de veritable ‘centre neuràlgic' del conjunt de l'explotació, amb les masoveries com a ‘subcentres' o àmbits més o menys subsidiaris del principal.

Entès, doncs, com una peça fonamental del diàleg entre l'home i la terra, si més no dins les nostres particulars coordenades geogràfiques i històriques, el mas pot ser interpretat com el factor que més ha contribuït a afaiçonar a través dels segles el paisatge català—tant en extensió com en profunditat—. Ni els espais agraris ni els boscos, ni les pastures ni els erms, tal com avui els veiem, no serien el que són sense l'empremta que hi han deixat els masos, estesos com la unitat d'explotació històrica per excel·lència del rur , o sigui, del domini rural. Tampoc no serien el mateix els petits agrupaments humans, els pobles i fins i tot algunes—o moltes — viles i ciutats, nascuts d'una relació de veïnatge o de proximitat entre les primitives cèl·lules estables del poblament. El mas, d'una manera o d'una altra, és a la mateixa arrel—física, biològica i humana — del país. La seva perdurabilitat , inscrita als gens de la pròpia paraula— formada a partir del verb llatí manere, ‘quedar-se', ‘romandre'—, ens fa veure la vigència del concepte històric de continuïtat , que Jaume Vicens i Vives caracteritzà com una de les bases essencials de la personalitat col·lectiva catalana.

Joan Tort i Donada
Universitat de Barcelona

 


Roquer
Lladurs (Solsonès)


la Ruchetta
l'Alguer

les Comes
la Vall d'en Bas (Garrotxa)