...

Masies que cal conèixer

d'Anna Borbonet, Antoni Pladevall i Font, Joan Curós i Joan Maluquer i Ferrer, amb prefaci de Xavier Barral i Altet.

Cada regió tant d'Europa com de qualsevol altre indret de l'univers, es distingeix de la veïna ben sovint més per l'arquitectura mal anomenada "popular" que per les formes arquitectòniques principals, que sovint són més internacionals. L'arquitectura vernacular és més arrelada a la micro-realitat de cada parcel·la de terreny, de cada grup humà. La iniciativa que ha portat al present llibre no únicament és lloable per les síntesis de presentació clarament estructurades amb què el lector es podrà apropar a una realitat poc coneguda, les masies, sinó que a més ens ofereix un veritable catàleg que recull un gran nombre d'edificis. Serà útil per a qui vulgui viatjar per Catalunya i també per a aquell que vulgui descobrir que la masia que sempre ha conegut al seu poble és digna de respecte, és un veritable monument.

18,5 x 22 cm
Cartoné
280 pàgines
Editat per Barcanova

...
Masies de Barcelona

de Joan Tort i Donada, Valerià Paül i Carril, Eduard Riu i Barrera, Ramon Ripoll i Masferrer, Imma Navarro i Molleví, Elsa Castellà i Làzaro, Carlota Giménez i Compte, Joan Corbera i Palau, Neus González i Monfort, Marta Grau i Serrat, Manel Martín i Pascual i Gemma Mateo i Vicente, Joan Busqueta, Núria Font i Casaseca, Julio Baños i Soria, Joan F. Cabestany i Fort

L'any 2005 des de la Fundació Mas i Terra decidírem tirar endavant un projecte d'inventari de les masies del Pla de Barcelona, amb l'objectiu de documentar-hi totes les masies, tant les desaparegudes com les existents, dins el marc de l'Estudi de la Masia dels Països Catalans.

Els textos previs a l'inventari de les masies que avui ens han pervingut — i han superat el pas del temps i la pressió de l'expansió inevitable de la ciutat — esbossen aspectes tan importants com l'evolució del paisatge i de l'arquitectura civil del Pla de Barcelona, o la descripció de les característiques arquitectòniques de les masies barcelonines. A continuació, hi ha les masies que tenim avui distribuïdes per districtes. Cada capítol compta amb una introducció històrica a càrrec d'un estudiós que prèviament ja havia treballat sobre les masies del districte. Ha estat també una manera de valorar la tasca continuada de persones que estimen i lluiten pel nostre patrimoni.

21,5 x 25,5 cm
Tapa dura
352 pàgines
Editat per l'Ajuntament de
Barcelona i Angle Editorial

...
Arquitectura rural valenciana

de Miquel del Rey i Aynat

Arquitectura rural valenciana es publicà per primera vegada l'any 1998 en blanc i negre i no gaire ben editat. Al cap d'un any, però, ja se n'havien exhaurit els 1.000 exemplars de l'edició i fins ara ha estat un llibre buscadíssim. Ara, dotze anys després, s'ha revisat tota l'obra, s'ha ampliat (l'original tenia 300 pàgines i aquesta en té 400) i s'edita en color, amb fotografies de més qualitat. És una obra que és un referent únic al País Valencià i és bàsica per a conèixer globalment el tipus d'arquitectura rural que s'hi ha desenvolupat (masies, alqueries, barraques...).

Miquel del Rey, (Altea, la Marina Baixa, 1948) és arquitecte i catedràtic a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Ha publicat nou llibres sobre patrimoni arquitectònic i paisatge. Ha guanyat nombrosos premis d'arquitectura i jardins.

25,5 x 19,5 cm
Rústica amb ales
400 pàgines en color
Editat per Galerada, Serveis d'Edició i Traducció, SCCL i la Fundació Mas i Terra

 

Compreu el llibre

Vocabulari de la masia

Coberta - Teulada: Part exterior del sostre que cobreix un edifici i el protegeix de les inclemències del temps. La forma i sistema de construcció d'una coberta, a part de les consideracions d'ordre estètic, ve determinada per les necessitats pràctiques: donar fàcil sortida a les aigües pluvials; aprofitament de l'espai per a fer-la habitable; deixar passar la llum solar a l'interior etc.

Vessant: Aiguavés o desnivell d'una teulada que serveix per donar eixida a les aigües.

Ràfec: És la part voladissa de la teulada, és a dir, que surt enfora del pla de la paret, amb la funció de protegir les parets exteriors de la humitat i al mateix temps donar una certa imatge artística a l'edificació. En l'època d'apogeu del camp sorgí la utilització d'elements ceràmics en la formació del ràfec, es feia amb fileres de rajols o de teules àrabs, o bé amb tots dos elements combinats.

Encavallada: El cavall és un element estructural format per dues jàsseres o bigues mestres ajagudes perpendicularment l'una sobre l'altra i separades entre elles per una tercera biga, aquesta col·locada verticalment en el punt d'intersecció d'aquelles, de manera que manté una diferència d'alçada entre les dues jàsseres.

Enteular: Cobrir de teules. Pot ésser fet de les següents maneres:

– A llata per canal: Procediment que consisteix a posar les llates seguint el sentit del pendent de la teulada, una a cada costat de teula canal, de manera que les teules descansen en tota la seva llargària sobre les llates.

– A salt de garsa: Aquella en què la teula recolza damunt les llates solament pels extrems.

– Encanyissat: Conjunt de canyes lligades i clavades sobre els taulons d'una teulada, per entaular-hi al damunt.

Llata: És la biga petita que aguanta les teules. Les llates estan col·locades les unes prop de les altres perquè les teules no es puguin empassar.

Tipus de sostre:

– Cairats de fusta o cabirons: El sostre de fusta amb bigues rodones o cairades que es posen d'una biga a l'altra, o de la biga a la paret, per sostenir el sostre o la teulada.

– Amb volta: El sostre de pedra sense bigues de fusta, fet a punt rodó o semicircular.

Tipus de paviment:

– Llosa: Pedra plana, picada o serrada, de forma rectangular usada per a pavimentar, revestir, forrar etc.

– Tova: Peça quadrada de ceràmica per a pavimentar.

– Còdols o palets de riera: Cadascuna de les pedres rodonenques de la grossària d'un ou que es treuen d'una riera o torrent i serveixen per fer paviments de patis, terrasses de jardí etc.

Tipus de porta:

– Adovellada: Feta amb dovelles (peces de pedra picades o tallades en regràs [més estretes d'un cap que de l'altre], amb les quals es construeixen les llindes, els arcs i les voltes).

– Amb llinda: Pedra o fusta d'una sola peça, que clou la part superior del portal o d'una finestra, descansant pels seus extrems damunt les rebranques. Tipus:

Rebranca: Cada una de les parts laterals d'un portal o finestra que sostenen la llinda o l'arc.

Tipus de finestres:
- ceràmica
- arrebossada
- pintada de color
- emmarcada amb pedra carejada
- emmarcada amb pedra sense carejar

Elements externs:

– Pedrís: És el banc de pedra, ajustat sovint a les parets foranes de la casa de pagès, i sovint, al costat de l'entrada. El pedrís era un lloc per a seure, fet de pedra, construït al costat de la pedra.

– Rellotge de sol: Rellotge en què l'hora és assenyalada, quan hi toca el sol, per l'ombra d'una agulla sobre una superfície plana o cilíndrica.

– Pou: Forat rodó fet a la terra, de poca superfície, per on s'extreu l'aigua d'una vena subterrània.

– Font: Construcció de pedra, de rajola, de ferro etc., amb una canal o una aixeta d'on surt l'aigua.

– Garita: Torreta o caseta de poca cabuda, generalment amb espitlleres, que serveix d'abric d'un sentinella o guaita.

– Matacà: Parapet en voladís sostingut per mènsules, amb unes obertures per a poder observar i hostilitzar l'enemic.

– Era: Espècie de plaça de terra o enrajolada que serveix per batre blat, llegums etc. Superfície davant de la casa per als treballs d'aquesta.

– Golfa: Les golfes comprenen l'espai que se sol deixar entre el pis i el terrat o teulada, en el qual es tenen els malendreços, i es posen els fruits i els trastos inservibles. S'utilitza per assecar blat de moro, mongetes etc.

– Lliça o baluard: Espai tancat que hi ha davant de la casa en el qual corre l'aviram, s'apila la llenya, els fems, les arades etc. Espècie d'entrada descoberta, més o menys gran, que hi ha en algunes cases de pagès abans d'entrar.

– Capella o ermita: Edifici annex destinat al culte i que no té la plenitud dels drets d'una església parroquial.

– Torre: El mas que té alguna part més alta de l'edifici destinada a explorar els voltants de la masia .

– Bassa: Dipòsit d'aigua a l'aire lliure, fet amb murs d'obra.

– Cort, corral o cortal: Edifici al costat de la casa on se sol tenir el bestiar; generalment són fets de pedra llicorella i argila, arrebossats amb argamassa i coberts amb cairats, canyissos i teules.

– Pou de glaç: Cavitat artificial o natural on s'emmagatzema la neu, el glaç.

– Pallissa: Edifici construït generalment vora una era, en el qual es cobreix i guarda la palla.

– Cobert: Lloc tapat de teulada on es poden tenir coses a l'abric de la intempèrie, generalment estris i material.

Fonts:

Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1995.

Miquel Fullana, Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Ciutat de Mallorca: Editorial Moll, 1999.

Antoni Griera, «La casa catalana», Butlletí de Dialectologia Catalana, vol. XX (1933), ps. 13-329.